Des de 1967, la veterana

de la comarca.

La festa, tal i com la coneixem hui en dia, va nàixer oficialment la Fira de 1967, quan el regidor de Festes de l’època, Pepito Femenia Gilabert, va promoure la celebració d’una entrada de Moros i Cristians inspirat en el model de festa alcoiana. Per a tal esdeveniment, es va convidar a unes filades d’Alcoi i se’n crearen dues pegolines -els Zimbas i els Marrakech-.

Durant els tres primers anys, es va seguir el mateix model, amb filades d’Alcoi i de la Vila Joiosa com a filades convidades. Sols 2 anys després de l'inici de la festa, el 1969, Carmel Giner Bolufer publicà una justificació històrica en la que fonamentar els diferents actes a realitzar, basats en el Tractat del Pouet entre Al-Azraq i l'infant Alfons, i la visita de Jaume I a terres pegolines.

No va ser fins el 1970 quan l’Ajuntament incentivà, a través d'ajudes econòmiques, que les colles de gent jove crearen noves comparses. Llavors s’estipularen tres entrades de Moros i Cristians, celebrades consecutivament divendres, dissabte i diumenge, i acabant les festes amb la teatralització d’una batalla final.

A poc a poc, aquelles anades i tornades de comparses s'anaren fossilitzant i unes poques d'elles encara han perdurat fins als nostres dies. ​Alguns d'aquells primers festers recorden com havien de llogar els trages al Casal Sant Jordi d’Alcoi amb els pocs diners que rebien, havent de recollir-los i tornar-los en pocs dies de diferència. Una volta arribats els vestits, els integrants de les filades havien de triar allò que trobaven dins dels baguls o caixes de fusta; "el que et tocava, et tocava" recorden alguns d'ells entre riures. 

​D'aquells primers uniformes oficials i els seus estendards cap destacar la gran artesania que els caracteritzava; les armes moltes vegades eren manufacturades i el trages que es lluïen eren del tot casolans. Molts d'ells s'embetumaven la pell simulant la llunyania de les tribus que representaven i encara recorden com costava de retirar aquell maquillatge.

​Es construí un primer castell ad hoc que s'estrenà el primer any i que es plantà just davant de l’Acción Católica (avui Policía Local). Encara que aquell castell de xapa original va durar pocs anys, ja que el fragor d'una batalla simulada el deixà irrecuperable. Un grapat d’anys passà abans que l’Ajuntament permetera la construcció d’un nou castell -forjat a la fusteria al 1987-, el qual encara es conserva actualment i fa d’escenari de l’Ambaixada històrica que cada any es representa al Pla de la Font.

La dona en la festa,

una història de normalitat

La dona en la festa ha sigut motiu de controvèrsia en moltes poblacions festeres: dones sí, però en boatos, com a favorites o acompanyants dels homes, festeres de ple dret a debat...

Molt al contrari passa a la nostra població, aquella festa semianàrquica de Moros i Cristians de 1967 i el tarannà fester propi de les carrosses populars en les que habitualment hi havia colles que triaven els motius de Moros i Cristians, llauradors o contrabandistes, per a la seua carrossa va afavorir que des dels inicis les comparses pegolines, a 1970, aparegueren indistintament com a comparses de dones o d'homes.

Fent un poc d'història les primeres comparses femenines documentades a l'Ajuntament eixiren amb el nom d'Argelianas (1971), Zaidas (1972), Corsarias (1973), Las Ilsas i Campanilleras (1974) o la gran eclosió que veiem l'any 1977 amb nombroses filades de dones: Ataja l'aca, Les Llavanderes, Som qui som.. i prou, Agraxes, Llauradores joves, Les ileses (infantil), Zoraidas (infantil) i Las Acusajaris (infantil).

La filada actual amb més antiguitat pel que respecta a filà integrada únicament per dones que s'ha perpetuat fins als nostres dies és la filà Ha-Ben-Sahines (1987), encara que actualment ja compta amb membres masculins. Igual que altres filades clàssiques d'homes que a poc a poc van anar convertint-se en filades mixtes on tots els festers són de ple dret sense cap tipus de distinció: La filà Almogàvers (dones des de 1984) i la filà Coscolls (dones des de 1991). O a la inversa, filades femenines que a poc a poc van integrant membres masculins com el cas de les Templàries. Altres filades més contemporànies han nascut directament com una filada mixta, és el cas dels Al-Garrapets. Resten de moment com a filades de dones: les Algarades, les Beduïnes i  les Conqueridores. I com a filades íntegrament masculines tenim els Al-Açdrach, Al-Hagamba-Muza, els Feixucs i  els Inquisidors. 

 

Com podem observar, Pego és una bona mostra i variada de la integració i normalitat de les dones en la festa.

Els antecedents 

'Cavalcades i carrosses'

Els antecedents o previs a la festa de MM i CC de Pego que coneixem des de 1967 són per partida doble segons la documentació.

Per una banda, la primera notícia documentada de comparses desfilant pels carrers de Pego la tenim en una programació de la Fira de l'any 1880 que aparegué en el diari La Provincia, on es descriu com la vespra de la festa i el primer dia de fira una luxosa cavalcada amb "dancetas, contrabandistas y otros grupos al estilo del pais, además de los imprescindibles caballeros del siglo XVI, recorreran las calles". 

Menció específica també rep aquesta celebració en el programa de festes de 1902, on apareix en la programació impresa una "Gran cabalgata histórica, diferentes comparsas, contrabandistas, pastores, etc.​" 

D'altra banda i no menys important en la influència temàtica i estilística, té la tradició de les carrosses o cavalcades populars realitzades de forma ininterrumpida al llarg del segle XX, en elles les colles d'amics triaven un tema dels quals l'arxiu gràfic demostra com l'interés de les festes o comparses de moros i cristians d'alguna manera continuava impregnant la inspiració de moltes de les carrosses, de vegades en forma de conte de les mil i una nits, de vegades en forma de contrabandistes assalta-camins del segle XIX o com a soldats medievals. Aquest solatge és, indiscutiblement el germen cultural del que hui en dia són els nostres Moros i Cristians de Pego. Per això en gran mesura i durant la primera etapa d'aquesta festa l'auto-organització i caràcter carnestoltià caracteritzava en gran mesura les entrades dels primers anys.

EN IMATGES (Fons fotogràfic i audiovisual Fester)

Espai Veïnal Antic Institut

Passeig Cervantes s/n - 03780 Pego (La Marina Alta)

  • Facebook Basic Black
  • Black Instagram Icon
  • Negro del icono de YouTube

© 2019 Moros i Cristians de Pego 

Àrea de sòcies i socis

Vols rebre les actes de les reunions?

Amb el suport de: